IX Giornate della traduzione letteraria

Pesaro Studi, Via Trieste 296 - Pesaro (Italia) - 30/09/2011 - 02/10/2011

Dal 30 settembre al 2 ottobre prossimi, presso Pesaro Studi (Via Trieste 296 Pesaro), si svolgerà, sotto il patrocinio del Ministero per i Beni e le Attività Culturali e delle Biblioteche di Roma, la nona edizione delle Giornate della Traduzione Letteraria.

Professionisti dell'editoria, scrittori, studiosi e naturalmente traduttori si alterneranno in seminari e dibattiti per analizzare problematiche e orizzonti di un mestiere che, come scrive Susan Sontag, è il sistema circolatorio delle letterature del mondo.

Anche queste Giornate avranno tra i loro punti di forza seminari con i più illustri traduttori ed editori. Hanno confermato la loro presenza editor delle case editrici Adelphi, Encyclomedia Publishers, Harlequin, Marsilio, minimum fax, Mondadori, Neri Pozza, Salani, Sperling & Kupfer, Zanichelli. Partecipano, infine, il Centro per il Libro e la Lettura, la Casa delle Traduzioni, AIDAC, AITI e SNS.

>>>>>>>>>>>>

Taller de traducción sobre "Financial Statements. Translation & Terminology"

Fecha de inicio: 08/08/11

Duración:A distancia: 15 días, aproximadamente

Objetivos

▪ Conocer y analizar los principales estados contables que las empresas hacen traducir.
▪ Adquirir vocabulario relativo a los estados contables.
▪ Aprender a traducir estados contables.

Dirigido a

Traductores y estudiantes avanzados de traducción (inglés<>español).

Temas

▪ Balance comercial.
▪ Ciclo contable.
▪ Clasificación de las cuentas.
▪ Dictamen del auditor.
▪ Ecuación contable.
▪ Estado de evolución del patrimonio neto.
▪ Estado de flujo de efectivo.
▪ Estado de resultados.
▪ Generally Accepted Accounting Principles (GAAP): Principios contables generalmente aceptados (PCGA).
▪ International Financial Report Standards (IFRS): Normas Internacionales de Información Financiera (NIIF).
▪ Ratios.

Metodología

I Encontro Internacional de Sintaxe e Semântica e suas Interfaces

Pontifícia Universidade Católica do Rio Grande do Sul (PUCRS), Porto Alegre, RS (Brasil)

Inscrições pelo site até dia 17 de agosto de 2011. Após, somente pelo Setor de Atendimento da PROEX, localizado no Campus central da PUCRS, prédio 40/sala 201. Horário de atendimento de segunda a sexta-feira das 8h às 12h e das 13h30 às 19h, telefone para contato 33203680 e e-mail proexsecretaria@pucrs.br

>>>>>>>>>>>>>

La consulta del mes...

Com es diu networking en català?

04/07/2011

El terme anglès networking és una forma força estesa actualment per a referir-se a diferents conceptes. Es pot traduir, doncs, de diferents maneres segons el context en què s’utilitza.

En l’àmbit estricte de la informàtica o de la societat de la informació correspon en català a gestió de xarxes, quan es refereix al disseny i a l’explotació de les xarxes informàtiques d'una organització, o bé a treball en xarxa, quan designa el sistema de treball organitzat mitjançant la interconnexió de diversos ordinadors. Tots dos són termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Networking, però, s’utilitza també en altres àmbits com ara les relacions laborals, la psicologia o la sociologia per a designar la constitució i el manteniment d’una xarxa de relacions personals i professionals que permet obtenir-ne algun profit, ja sigui estrictament personal o bé, més habitualment, relacionat amb el món del treball i amb la recerca de feina o la millora de les condicions laborals. En aquest cas, es pot optar també per la forma treball en xarxa amb una extensió del significat que tenia en el primer cas.

En l’organització de fires i congressos, recentment s’utilitza també en contextos com pausa i networking o cafè i networking, per a referir-se al que en català podríem anomenar espai de relació, és a dir, el lloc i el temps en què es poden establir aquestes relacions professionals i personals durant un descans breu que es fa en el decurs d’una sessió de treball, un congrés, etc., sovint mentre es menja alguna cosa de refrigeri.

En altres contextos més informals es podria recórrer encara a la creació lèxica d’un mot com enxarxar, que permetria un cert joc lingüístic i faria possible derivats com enxarxament o formes flexionades del verb com enxarxa’t, enxarxem-nos, etc.

Appel à contributions - « Les Langues Modernes » n° 3-2012

L’autonomie en langues : processus et dispositifs d’apprentissage

Orientation du numéro

Autonomie, auto-apprentissage, apprentissage auto-dirigé, apprentissage en autonomie, autoformation… depuis le début des années 80, sur la base du cadre théorique que pose le courant cognitiviste, l’autonomisation de l’apprenant - terme par lequel on entend, d’après Holec (1981 : 20) le développement de sa capacité à apprendre - devient une réelle préoccupation du discours pédagogique en langues, tant au niveau des pratiques des classes que sur le plan de l’apprentissage dans des structures spécifiquement conçues à cet effet.

Dès lors, les avancées réalisées, à des degrés divers, sur le terrain de l’évolution de l’analyse des besoins langagiers, des recherches autour des processus d’acquisition en langues, des approches introspectives, ainsi que de la réflexion sur des profils d’apprenants, ont permis à la notion d’autonomie de se doter de pourtours conceptuellement mieux définis.
Ces différents éclairages, dont le dénominateur commun est l’intérêt porté au regard de l’apprenant sur soi – sur ses attitudes, ses pratiques, ses stratégies – se sont souvent confrontés et ont interagi, sur le versant de l’action pédagogique, avec l’émergence d’outils et de dispositifs instrumentés d’apprentissage de plus en plus élaborés. Qu’en est-il donc, à présent, de cette « rencontre » ? Va-t-elle de soi ? Est-elle toujours souhaitable ? Observons-nous des tentatives théoriques ou pratiques d’intégrer de manière efficace, sur le plan instrumental, les acquis engrangés par la diversification des approches centrées sur l’apprenant ?

Les deux axes du dossier 3-2012

XVIII SEMINARIO DE ACTUALIZACIÓN PROFESIONAL PARA TRADUCTORES

Fecha de comienzo: 08/08/2011

PROGRAMA

Duración: A distancia: 30 días, aproximadamente.

Objetivos

▪ Conocer herramientas que te permitirán insertarte rápidamente en el mercado laboral.
▪ Actualizar los conocimientos teóricos y prácticos adquiridos durante tus años de estudio.
▪ Desarrollar un estilo profesional para alcanzar nuevos mercados.

Destinatarios

▪ Traductores y estudiantes avanzados de Traducción de todos los idiomas.

Ejes temáticos

▪ Formación del traductor.
▪ Documentación Aplicada a la Traducción (DAT).
▪ Informática Aplicada a la Traducción (IAT).
▪ Gestión Aplicada a la Traducción (GAT).
▪ Marketing Aplicado a la Traducción (MAT).

Contenidos

„LMA 20” Social, socializare, societate. Profiluri ale traducerii şi interpretării

Str. HOREA 31, 400202 Cluj-Napoca (România) 14/10/2011

Departamentul de Limbi Moderne Aplicate al Facultăţii de Litere a Universităţii Babeş-Bolyai aniversează 20 de ani de la înfiinţare, prilej cu care vă invită să participaţi vineri 14 octombrie 2011 la colocviul internaţional

„LMA 20” Social, socializare, societate. Profiluri ale traducerii şi interpretării

care se adresează cercetătorilor, specialiştilor, doctoranzilor şi masteranzilor din domeniul traductologiei, al terminologiei, al interpretării de conferinţă, precum şi celor care frecventează, prin natura cercetărilor sau a preocupărilor personale, domenii de interferenţă.

Câtă vreme abordarea lingvistică era cea dominantă, componenta socio-umană a profesiilor din industriile limbii s-a situat poate într-un con de umbră, în special în societatea românească.
Alinierea şcolii româneşti de traductologie la cele mai recente curente de gândire şi acţiune europene şi internaţionale, pe de o parte, şi realităţile sociale şi tehnologice ale secolului XXI, pe de alta, readuc cu pregnanţă în vizor aspecte multiple şi palpabile care nu mai pot fi ignorate şi pe care vi le supunem reflecţiei.

Libera circulaţie în spaţiul Uniunii Europene a antrenat o dinamică fără precedent a fluxurilor de migranţi. Aceasta evoluţie a determinat şi o reconfigurare a noţiunii de multilingvism şi a adus cu sine nevoi sporite în domeniul traducerii şi interpretării pentru servicii publice (TIPS). Uniunea Europeană – cu sprijinul mai multor grupuri de reflecţie ale Consiliului European al Limbilor – încearcă să vină în întâmpinarea acestor provocări. Un prim demers legislativ de marcă a fost adoptarea Directivei 2010/64/UE privind dreptul la interpretare şi traducere în cadrul procedurilor penale .În mod evident, o serie întreagă de aspecte rămân însă deschise dezbaterii >>>>>>>>>>>